Aquest
any passat tothom ha escoltat parlar de la sequera d’aquest estiu, de la falta
d’aigua als pantans. Però és cert això? Segurament que meteorologicament
parlant és cert, però ja portem una pila de mesos (anys podríem dir) patint la
falta d’aigua en moltes de les comarques de Catalunya. També som conscients de
les altes temperatures que hem tingut el hivern anterior. Això va afectar a la
industria de l’esqui i altres semblants, però aquesta és tota la afectació? Els
mesos de desembre, gener i febrer són cabdals en el creixement dels cultius de
cereals d’hivern, la falta de pluges en aquests mesos pot afectar la collita
del juliol per més que plogui després. Qualsevol persona pot pensar que tampoc
seria tan greu una afectació limitada al sector cerealístic, però l’any 2015 i el
que portem del 2016 han estat molt més difícil del que es pensa.
Segons el treball “Meteorologia
Agrícola i Forestal a Catalunya”[i],
el municipi de El Bruc està inclòs en la zona Climàticament homogènia (o
Cluster) de Montserrat. Aquesta zona té com a estació de referència la de
Montserrat-Sant Dimes, aquesta estació està situada al costat de l’ermita de
Sant Dimes i és propietat de l’Institut Nacional de Meteorologia. Sabent això
podem considerar com a plenament representatives les dades d’aquesta estació
per a la zona de Montserrat.
2015
|
Gener
|
Febrer
|
Març
|
Abril
|
Maig
|
Juny
|
pluja
|
19.6
|
14.4
|
45.3
|
31
|
11.2
|
30.4
|
pluja efectiva
|
13.72
|
10.08
|
31.71
|
21.7
|
7.84
|
21.28
|
Etr
|
30.42
|
34.55
|
60.22
|
87.36
|
129.81
|
138.79
|
2015
|
Juliol
|
Agost
|
Setembre
|
Octubre
|
Novembre
|
Desembre
|
pluja
|
32.4
|
60
|
49
|
9
|
55.2
|
1.9
|
pluja efectiva
|
22.68
|
42
|
34.3
|
6.3
|
38.64
|
1.33
|
Etr
|
146.64
|
113.82
|
70.35
|
47.66
|
41.2
|
25.8
|
En
el anterior quadre hi podem veure les dades corresponents al 2015 de la estació
de Sant Dimes[ii].
A la primera filera hi han les dades de la pluja acumulada cada mes, expressada
en mm(o L/m²), a la segona filera s’hi ha reflectit la pluja efectiva en les
mateixes unitats. Aquesta darrera dada serà la que ens resultarà més útil, ja
que no tota la pluja que cau al camp és aprofitada pels cultius, a la quantitat
total s’ha de restar la escorrentia (l’aigua que s’escola de forma superficial
fins a les rieres) i la pluja interceptada pels cultius. Aquesta dada es
calcula aplicant un coeficient reductor a la pluja total, aquest coeficient
s’ha extret de les recomanacions de l’Agència Catalana de l’Aigua, sent del 70%
del total per a les nostres circumstàncies. La última fila és la corresponent a
la Evapotranspiració de Referència (ETr), aquesta dada correspon a la
evaporació de l’aigua del sòl a través de plantes i de l’acció solar. Aquesta
dada ens servirà més endavant per poder calcular quines han estat les
necessitats del camp durant aquest temps i si han estat cobertes.
Amb un visió superficial de les
anteriors dades podem veure que únicament en un dels mesos de l’any 2015 es van
cobrir les pèrdues per evapotranspiració. Què vol dir? Doncs que únicament en
el mes de Novembre del 2015 el terra va acumular aigua per recuperar les
pèrdues. En la resta de mesos el terra va estar perdent les seves reserves
sense poder-les refer. I la situació ha millorat en el que portem de 2016?
Mirem-ho.
Gener
|
Febrer
|
Març
|
Abril
|
Maig
|
Juny
|
|
pluja
|
3.6
|
49.5
|
52.7
|
123.6
|
36.8
|
7.3
|
pluja efectiva
|
2.52
|
34.65
|
36.89
|
86.52
|
25.76
|
5.11
|
Etr
|
28.11
|
37.02
|
56.96
|
72.11
|
102.43
|
134.77
|
Juliol
|
Agost
|
Setembre
|
Octubre
|
Novembre
|
Desembre
|
|
pluja
|
29.9
|
9.6
|
49.3
|
54.1
|
169.5
|
34
|
pluja efectiva
|
20.93
|
6.72
|
34.51
|
37.87
|
118.65
|
23.8
|
Etr
|
152.25
|
133.65
|
90.09
|
38.26
|
29.29
|
27.65
|
Com
podem veure, la cosa no ha millorat gaire. La situació va semblar començar a millorar
el mes de Febrer, Març i Abril (malgrat la lleugera davallada de pluges del
Març). Però aviat ens vàrem poder desenganyar amb els mesos de Juny, Juliol i
Agost desastrosos que hem tingut. Algú pot pensar que aquesta és una situació
normal a la zona, per comprovar-ho donem un cop d’ull a les dades
climatològiques de la estació.
Gener
|
Febrer
|
Març
|
Abril
|
Maig
|
Juny
|
|
pluja
|
46.5
|
38.6
|
62.6
|
76.3
|
97.6
|
72.3
|
pluja efectiva
|
32.55
|
27.02
|
43.82
|
53.41
|
62.32
|
50.61
|
Etr
|
14.47
|
21.63
|
39.13
|
50.78
|
82.97
|
99.27
|
Juliol
|
Agost
|
Setembre
|
Octubre
|
Novembre
|
Desembre
|
|
pluja
|
28.5
|
42.5
|
75.8
|
68.5
|
48.4
|
57.1
|
pluja efectiva
|
19.95
|
29.75
|
53.06
|
47.95
|
33.88
|
39.97
|
Etr
|
112.68
|
93.36
|
71.33
|
43.23
|
21.12
|
6.98
|
Aquestes
dades han estat extretes de la obra “Caracterització Agroclimàtica de la
Província de Barcelona”, publicació del Ministeri de Medi Ambient. Aquesta
publicació va establir una sèrie de patrons mitjans per a cada estació a partir
de les dades de 25 anys. Evidentment aquestes dades tenen un coeficient de
variació, però es pot agafar com un patró molt precís del habitual a la estació
de referència. Si ho comparem, observem que excepte en uns petits períodes dels
darrers dos anys sempre ens hem mantingut molt per sota del que és habitual.
Però potser és molt més visual si ho veiem en dos gràfics.
Gràfic Real
pels anys 2015-2016
Gràfic del
comportament habitual
Com
podem veure es confirma un gràfic molt per sota del que podem establir com a
normal. Únicament hi han hagut dos mesos en els quals les pluges efectives han
estat per sobre de la ETo, Abril i Novembre del 2016. Malgrat el Desembre ja
tornàvem a tenir les pluges efectives per sota de la ETo. Però, això indica que
estem en condicions de sequera? Segons el que s’accepta en Climatologia, els
períodes de sequera s’estableixen en base al Diagrama Ombrotèrmic. Aquesta
compara les pluges i les temperatures en una relació de 2:1, sempre que les
pluges quedin per sota la temperatura s’estableix com a període séc. Si mirem
els gràfics veiem el següent:
Diagrama
Ombrotèrmic del any 2015
Diagrama Ombrotèrmic del any 2016
Diagrama Ombrotèrmic de referència.
Segons
aquests diagrames durant aquests dos anys hi han únicament un període séc a
l’estiu i un marcat descens de la pluviometria. Però les plantes i els cultius
no ho han vist així, aquests diagrames únicament responen al comportament del
clima. Cal tenir en compte també el comportament dels cultius i les seves
necessitats, les quals es regeixen no per la temperatura si no per la
Evapotranspiració.
La
Evapotranspiració de referència (ETr) es refereix a la evaporació de l’aigua
continguda en un metre quadrat de sòl cobert de gramínies (és a dir Gespa).
Evidentment aquestes condicions no són les del camp, per això necessitem
adaptar-la utilitzant els Coeficients de Cultiu (Kc). Aquests coeficients han
estat establerts per estudis de la FAO, entre d’altres, i per al present
article utilitzarem un cultiu icònic de la zona de Montserrat com és la
Olivera. Un cop obtinguda la
Evapotranspiració de Cultiu, cal esbrinar les necessitats del Cultiu. Per això
s’utilitza la Pluja Efectiva i se li resta la ETc. D’aquí obtenim un valor, si
aquest és negatiu indica que la planta no ha pogut cobrir les seves necessitats
amb la pluja del mes. Si el valor és positiu indica que les necessitats s’han
cobert i el sobrer ( el valor positiu) va a augmentar el valor de la reserva
d’aigua del sòl o es perd.
Any 2015
|
gener
|
febrer
|
març
|
abril
|
maig
|
juny
|
juliol
|
agost
|
setembre
|
octubre
|
novembre
|
desembre
|
Etr
|
31.42
|
34.55
|
60.22
|
87.36
|
129.81
|
138.79
|
146.64
|
113.82
|
70.35
|
48.66
|
41.2
|
26.97
|
Kc
|
0.5
|
0.5
|
0.65
|
0.65
|
0.65
|
0.65
|
0.45
|
0.45
|
0.65
|
0.65
|
0.65
|
0.5
|
ETc
|
15.71
|
17.275
|
39.143
|
56.784
|
84.3765
|
90.2135
|
65.988
|
51.219
|
45.7275
|
31.629
|
26.78
|
13.485
|
Pluja efectiva
|
13.72
|
10.08
|
31.71
|
21.7
|
7.84
|
21.28
|
22.68
|
47.81
|
36.82
|
11.13
|
47.46
|
1.75
|
Necessitats del cultiu
|
-1.99
|
-7.195
|
-7.433
|
-35.084
|
-76.5365
|
-68.9335
|
-43.308
|
-3.409
|
-8.9075
|
-20.499
|
20.68
|
-11.735
|
Any
2016
|
gener
|
febrer
|
març
|
abril
|
maig
|
juny
|
juliol
|
agost
|
setembre
|
octubre
|
novembre
|
desembre
|
Etr
|
28.11
|
37.02
|
56.96
|
72.11
|
102.43
|
134.77
|
152.25
|
133.65
|
90.09
|
38.26
|
29.29
|
27.65
|
Kc
|
0.5
|
0.5
|
0.65
|
0.65
|
0.65
|
0.65
|
0.45
|
0.45
|
0.65
|
0.65
|
0.65
|
0.5
|
ETc
|
14.055
|
18.51
|
37.024
|
46.8715
|
66.5795
|
87.6005
|
68.5125
|
60.1425
|
58.56
|
24.87
|
19.04
|
13.83
|
Pluja efectiva
|
2.52
|
34.65
|
36.89
|
86.52
|
25.76
|
5.11
|
20.93
|
6.72
|
34.51
|
37.87
|
118.65
|
23.8
|
Necessitats del cultiu
|
-11.535
|
16.14
|
-0.134
|
39.6485
|
-40.8195
|
-82.4905
|
-47.5825
|
-53.4225
|
-24.05
|
13.001
|
99.61
|
9.98
|
Necessitats de cultiu pels anys 2015 i 2016,
valors en verd necessitats no cobertes i en blau necessitats cobertes.
Com podem veure en els dos quadres
anteriors es confirma una ferma tendència a un dèficit de pluges durant tot el
període. Aquesta tendència únicament ha estat trencada en tres mesos, en els
quals les pluges han estat majors que les pèrdues i per tan el sòl ha recuperat
una part de les pèrdues. Cosa que contrasta molt amb el que succeeix de forma
normal a la zona.
Model
Climàtic
|
gener
|
febrer
|
març
|
abril
|
maig
|
juny
|
juliol
|
agost
|
setembre
|
octubre
|
novembre
|
desembre
|
Etr
|
14.70
|
21.63
|
39.12
|
50.77
|
82.96
|
99.26
|
112.67
|
93.35
|
71.33
|
43.22
|
21.12
|
6.98
|
Kc
|
0.5
|
0.5
|
0.65
|
0.65
|
0.65
|
0.65
|
0.45
|
0.45
|
0.65
|
0.65
|
0.65
|
0.5
|
ETc
|
7.35
|
10.81
|
25.43
|
33.00
|
53.93
|
64.52
|
50.70
|
42.01
|
46.37
|
28.10
|
13.73
|
3.49
|
Pluja
efectiva
|
32.55
|
27.02
|
43.82
|
53.41
|
68.32
|
50.61
|
19.95
|
29.75
|
53.06
|
47.95
|
33.88
|
39.97
|
Necessitats
del cultiu
|
25.19
|
16.20
|
18.38
|
20.40
|
14.39
|
-13.91
|
-30.75
|
-12.26
|
6.69
|
19.85
|
20.15
|
36.48
|
Podem veure com contrasta el
comportament habitual de les necessitats dels cultius a la zona amb el que ha
succeït en els darrers anys. A tot això se li hauria d’afegir el comportament
del Sòl en relació amb la quantitat d’aigua continguda de la qual poden
disposar les plantes. Aquesta quantitat d’aigua actua com una espècie de
dipòsit o reserva de la qual van extraient l’aigua i nutrients les plantes.
Aquest contingut d’aigua depèn de la textura del sòl, es a dir depèn del tipus
de sòl del qual disposem. Per a fer l’exemple utilitzarem la textura dels
nostres propis camps, els quals podem considerar Argilosos. Per a aquesta
textura podem acceptar que el Contingut Volumètric o CRAD és del 0,17(
cm³/cm³). Si acceptem que la profunditat de treball de les arrels d’una olivera
és de 1 metre, si multipliquem aquesta dada pel CRAD obtindrem la Aigua Util
Total (en endavan AUT) del sòl. Es a dir, serà la quantitat d’aigua total que
pot aprofitar la olivera en la profunditat de treball. Com la dada de treball
és un tan per u, si multipliquem la dada per la profunditat en mm, la AUT en mm
cosa que ens permetrà treballar amb les dades de pluja directament. Per al
nostre sòl, una vegada realitzades les operacions, tenim una AUT de 170 mm. Si
acceptem, a manera de hipòtesi de treball, que el sòl estava a plena capacitat
al inici del període de estudi podem observar la evolució de la AUT en el
següent quadre:
Gener
|
Febrer
|
Març
|
Abril
|
Maig
|
Juny
|
Juliol
|
Agost
|
Setembre
|
Octubre
|
Novembre
|
Desembre
|
|
2015
|
168.01
|
162.8
|
155.61
|
148.8
|
113.1
|
36.6
|
0
|
0
|
0
|
0
|
20.7
|
9
|
2016
|
0
|
16.1
|
16
|
55.7
|
14.8
|
0
|
0
|
0
|
0
|
13.001
|
112.61
|
122.58
|
Es
pot observar que el sòl pot donar suport a la planta durant un breu període de
temps però de seguida s’esgota la AUT. Això no vol dir que el sòl quedi
completament séc, si no que l’aigua que
conté ja no és fàcilment aprofitable, per tan la planta entra en el que
s’anomena estrès hídric. Per aquest motiu hi han pèrdues de producció,
s’assequen brots i es pot arribar a morir la planta. La nostra esperança és la
aparent recuperació de la pluviometria els mesos de Novembre i Desembre, amb la
continuació en els mes de Gener.
Com
a conclusió, malgrat alguns puguin dir des de determinats mitjans que la
sequera és només quan hi ha absència de pluges durant 3 mesos, nosaltres podem
afirmar que no és cert. Malgrat durant aquests anys hi han hagut períodes de
pluja, el sòl mai s’ha recuperat, els cultius no s’han recuperat i els aqüífers
no s’han recuperat. Com podem comprendre, es necessitaran molts mesos de pluja
continuada per tal de recuperar els sòls i els nivells freàtics. I mentre tot
això succeeix, els pagesos patim les pèrdues en silenci i per tan hi ha gent
amb problemes econòmics al darrera. Això si, les estacions d’esquí poden obrir
i els pantans són plens (malgrat d’això últim podríem parlar-ne llargament, ja
que la majoria dels pobles de Catalunya s’alimenten d’aqüífers no connectats a
rius i als quals el desgel no afecta per a res).
