divendres, 3 de febrer de 2017

Hi ha hagut sequera els últims dos anys?



Aquest any passat tothom ha escoltat parlar de la sequera d’aquest estiu, de la falta d’aigua als pantans. Però és cert això? Segurament que meteorologicament parlant és cert, però ja portem una pila de mesos (anys podríem dir) patint la falta d’aigua en moltes de les comarques de Catalunya. També som conscients de les altes temperatures que hem tingut el hivern anterior. Això va afectar a la industria de l’esqui i altres semblants, però aquesta és tota la afectació? Els mesos de desembre, gener i febrer són cabdals en el creixement dels cultius de cereals d’hivern, la falta de pluges en aquests mesos pot afectar la collita del juliol per més que plogui després. Qualsevol persona pot pensar que tampoc seria tan greu una afectació limitada al sector cerealístic, però l’any 2015 i el que portem del 2016 han estat molt més difícil del que es pensa.
          
           Segons el treball “Meteorologia Agrícola i Forestal a Catalunya”[i], el municipi de El Bruc està inclòs en la zona Climàticament homogènia (o Cluster) de Montserrat. Aquesta zona té com a estació de referència la de Montserrat-Sant Dimes, aquesta estació està situada al costat de l’ermita de Sant Dimes i és propietat de l’Institut Nacional de Meteorologia. Sabent això podem considerar com a plenament representatives les dades d’aquesta estació per a la zona de Montserrat.

 2015
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
pluja
19.6
14.4
45.3
31
11.2
30.4
pluja efectiva
13.72
10.08
31.71
21.7
7.84
21.28
Etr
30.42
34.55
60.22
87.36
129.81
138.79

 2015
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
pluja
32.4
60
49
9
55.2
1.9
pluja efectiva
22.68
42
34.3
6.3
38.64
1.33
Etr
146.64
113.82
70.35
47.66
41.2
25.8

En el anterior quadre hi podem veure les dades corresponents al 2015 de la estació de Sant Dimes[ii]. A la primera filera hi han les dades de la pluja acumulada cada mes, expressada en mm(o L/m²), a la segona filera s’hi ha reflectit la pluja efectiva en les mateixes unitats. Aquesta darrera dada serà la que ens resultarà més útil, ja que no tota la pluja que cau al camp és aprofitada pels cultius, a la quantitat total s’ha de restar la escorrentia (l’aigua que s’escola de forma superficial fins a les rieres) i la pluja interceptada pels cultius. Aquesta dada es calcula aplicant un coeficient reductor a la pluja total, aquest coeficient s’ha extret de les recomanacions de l’Agència Catalana de l’Aigua, sent del 70% del total per a les nostres circumstàncies. La última fila és la corresponent a la Evapotranspiració de Referència (ETr), aquesta dada correspon a la evaporació de l’aigua del sòl a través de plantes i de l’acció solar. Aquesta dada ens servirà més endavant per poder calcular quines han estat les necessitats del camp durant aquest temps i si han estat cobertes.

            Amb un visió superficial de les anteriors dades podem veure que únicament en un dels mesos de l’any 2015 es van cobrir les pèrdues per evapotranspiració. Què vol dir? Doncs que únicament en el mes de Novembre del 2015 el terra va acumular aigua per recuperar les pèrdues. En la resta de mesos el terra va estar perdent les seves reserves sense poder-les refer. I la situació ha millorat en el que portem de 2016? Mirem-ho.
  
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
pluja
3.6
49.5
52.7
123.6
36.8
7.3
pluja efectiva
2.52
34.65
36.89
86.52
25.76
5.11
Etr
28.11
37.02
56.96
72.11
102.43
134.77


Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
pluja
29.9
9.6
49.3
54.1
169.5
34
pluja efectiva
20.93
6.72
34.51
37.87
118.65
23.8
Etr
152.25
133.65
90.09
38.26
29.29
27.65

Com podem veure, la cosa no ha millorat gaire. La situació va semblar començar a millorar el mes de Febrer, Març i Abril (malgrat la lleugera davallada de pluges del Març). Però aviat ens vàrem poder desenganyar amb els mesos de Juny, Juliol i Agost desastrosos que hem tingut. Algú pot pensar que aquesta és una situació normal a la zona, per comprovar-ho donem un cop d’ull a les dades climatològiques de la estació.

  
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
pluja
46.5
38.6
62.6
76.3
97.6
72.3
pluja efectiva
32.55
27.02
43.82
53.41
62.32
50.61
Etr
14.47
21.63
39.13
50.78
82.97
99.27


Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
pluja
28.5
42.5
75.8
68.5
48.4
57.1
pluja efectiva
19.95
29.75
53.06
47.95
33.88
39.97
Etr
112.68
93.36
71.33
43.23
21.12
6.98

Aquestes dades han estat extretes de la obra “Caracterització Agroclimàtica de la Província de Barcelona”, publicació del Ministeri de Medi Ambient. Aquesta publicació va establir una sèrie de patrons mitjans per a cada estació a partir de les dades de 25 anys. Evidentment aquestes dades tenen un coeficient de variació, però es pot agafar com un patró molt precís del habitual a la estació de referència. Si ho comparem, observem que excepte en uns petits períodes dels darrers dos anys sempre ens hem mantingut molt per sota del que és habitual. Però potser és molt més visual si ho veiem en dos gràfics. 

 
             Gràfic Real pels anys 2015-2016 

            
                    
              Gràfic del comportament habitual

Com podem veure es confirma un gràfic molt per sota del que podem establir com a normal. Únicament hi han hagut dos mesos en els quals les pluges efectives han estat per sobre de la ETo, Abril i Novembre del 2016. Malgrat el Desembre ja tornàvem a tenir les pluges efectives per sota de la ETo. Però, això indica que estem en condicions de sequera? Segons el que s’accepta en Climatologia, els períodes de sequera s’estableixen en base al Diagrama Ombrotèrmic. Aquesta compara les pluges i les temperatures en una relació de 2:1, sempre que les pluges quedin per sota la temperatura s’estableix com a període séc. Si mirem els gràfics veiem el següent:

 
 Diagrama Ombrotèrmic del any 2015

 

 Diagrama Ombrotèrmic del any 2016

 
             Diagrama Ombrotèrmic de referència.


Segons aquests diagrames durant aquests dos anys hi han únicament un període séc a l’estiu i un marcat descens de la pluviometria. Però les plantes i els cultius no ho han vist així, aquests diagrames únicament responen al comportament del clima. Cal tenir en compte també el comportament dels cultius i les seves necessitats, les quals es regeixen no per la temperatura si no per la Evapotranspiració.

La Evapotranspiració de referència (ETr) es refereix a la evaporació de l’aigua continguda en un metre quadrat de sòl cobert de gramínies (és a dir Gespa). Evidentment aquestes condicions no són les del camp, per això necessitem adaptar-la utilitzant els Coeficients de Cultiu (Kc). Aquests coeficients han estat establerts per estudis de la FAO, entre d’altres, i per al present article utilitzarem un cultiu icònic de la zona de Montserrat com és la Olivera.  Un cop obtinguda la Evapotranspiració de Cultiu, cal esbrinar les necessitats del Cultiu. Per això s’utilitza la Pluja Efectiva i se li resta la ETc. D’aquí obtenim un valor, si aquest és negatiu indica que la planta no ha pogut cobrir les seves necessitats amb la pluja del mes. Si el valor és positiu indica que les necessitats s’han cobert i el sobrer ( el valor positiu) va a augmentar el valor de la reserva d’aigua del sòl o es perd.

 Any 2015
gener
febrer
març
abril
maig
juny
juliol
agost
setembre
octubre
novembre
desembre
Etr
31.42
34.55
60.22
87.36
129.81
138.79
146.64
113.82
70.35
48.66
41.2
26.97
Kc
0.5
0.5
0.65
0.65
0.65
0.65
0.45
0.45
0.65
0.65
0.65
0.5
ETc
15.71
17.275
39.143
56.784
84.3765
90.2135
65.988
51.219
45.7275
31.629
26.78
13.485
Pluja efectiva
13.72
10.08
31.71
21.7
7.84
21.28
22.68
47.81
36.82
11.13
47.46
1.75
Necessitats del cultiu
-1.99
-7.195
-7.433
-35.084
-76.5365
-68.9335
-43.308
-3.409
-8.9075
-20.499
20.68
-11.735

 Any 2016
gener
febrer
març
abril
maig
juny
juliol
agost
setembre
octubre
novembre
desembre
Etr
28.11
37.02
56.96
72.11
102.43
134.77
152.25
133.65
90.09
38.26
29.29
27.65
Kc
0.5
0.5
0.65
0.65
0.65
0.65
0.45
0.45
0.65
0.65
0.65
0.5
ETc
14.055
18.51
37.024
46.8715
66.5795
87.6005
68.5125
60.1425
58.56
24.87
19.04
13.83
Pluja efectiva
2.52
34.65
36.89
86.52
25.76
5.11
20.93
6.72
34.51
37.87
118.65
23.8
Necessitats del cultiu
-11.535
16.14
-0.134
39.6485
-40.8195
-82.4905
-47.5825
-53.4225
-24.05
13.001
99.61
9.98
Necessitats de cultiu pels anys 2015 i 2016, valors en verd necessitats no cobertes i en blau necessitats cobertes.

            Com podem veure en els dos quadres anteriors es confirma una ferma tendència a un dèficit de pluges durant tot el període. Aquesta tendència únicament ha estat trencada en tres mesos, en els quals les pluges han estat majors que les pèrdues i per tan el sòl ha recuperat una part de les pèrdues. Cosa que contrasta molt amb el que succeeix de forma normal a la zona. 

 Model Climàtic
gener
febrer
març
abril
maig
juny
juliol
agost
setembre
octubre
novembre
desembre
Etr
14.70
21.63
39.12
50.77
82.96
99.26
112.67
93.35
71.33
43.22
21.12
6.98
Kc
0.5
0.5
0.65
0.65
0.65
0.65
0.45
0.45
0.65
0.65
0.65
0.5
ETc
7.35
10.81
25.43
33.00
53.93
64.52
50.70
42.01
46.37
28.10
13.73
3.49
Pluja efectiva
32.55
27.02
43.82
53.41
68.32
50.61
19.95
29.75
53.06
47.95
33.88
39.97
Necessitats del cultiu
25.19
16.20
18.38
20.40
14.39
-13.91
-30.75
-12.26
6.69
19.85
20.15
36.48


            Podem veure com contrasta el comportament habitual de les necessitats dels cultius a la zona amb el que ha succeït en els darrers anys. A tot això se li hauria d’afegir el comportament del Sòl en relació amb la quantitat d’aigua continguda de la qual poden disposar les plantes. Aquesta quantitat d’aigua actua com una espècie de dipòsit o reserva de la qual van extraient l’aigua i nutrients les plantes. Aquest contingut d’aigua depèn de la textura del sòl, es a dir depèn del tipus de sòl del qual disposem. Per a fer l’exemple utilitzarem la textura dels nostres propis camps, els quals podem considerar Argilosos. Per a aquesta textura podem acceptar que el Contingut Volumètric o CRAD és del 0,17( cm³/cm³). Si acceptem que la profunditat de treball de les arrels d’una olivera és de 1 metre, si multipliquem aquesta dada pel CRAD obtindrem la Aigua Util Total (en endavan AUT) del sòl. Es a dir, serà la quantitat d’aigua total que pot aprofitar la olivera en la profunditat de treball. Com la dada de treball és un tan per u, si multipliquem la dada per la profunditat en mm, la AUT en mm cosa que ens permetrà treballar amb les dades de pluja directament. Per al nostre sòl, una vegada realitzades les operacions, tenim una AUT de 170 mm. Si acceptem, a manera de hipòtesi de treball, que el sòl estava a plena capacitat al inici del període de estudi podem observar la evolució de la AUT en el següent quadre:


Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
2015
168.01
162.8
155.61
148.8
113.1
36.6
0
0
0
0
20.7
9
2016
0
16.1
16
55.7
14.8
0
0
0
0
13.001
112.61
122.58


Es pot observar que el sòl pot donar suport a la planta durant un breu període de temps però de seguida s’esgota la AUT. Això no vol dir que el sòl quedi completament  séc, si no que l’aigua que conté ja no és fàcilment aprofitable, per tan la planta entra en el que s’anomena estrès hídric. Per aquest motiu hi han pèrdues de producció, s’assequen brots i es pot arribar a morir la planta. La nostra esperança és la aparent recuperació de la pluviometria els mesos de Novembre i Desembre, amb la continuació en els mes de Gener. 

Com a conclusió, malgrat alguns puguin dir des de determinats mitjans que la sequera és només quan hi ha absència de pluges durant 3 mesos, nosaltres podem afirmar que no és cert. Malgrat durant aquests anys hi han hagut períodes de pluja, el sòl mai s’ha recuperat, els cultius no s’han recuperat i els aqüífers no s’han recuperat. Com podem comprendre, es necessitaran molts mesos de pluja continuada per tal de recuperar els sòls i els nivells freàtics. I mentre tot això succeeix, els pagesos patim les pèrdues en silenci i per tan hi ha gent amb problemes econòmics al darrera. Això si, les estacions d’esquí poden obrir i els pantans són plens (malgrat d’això últim podríem parlar-ne llargament, ja que la majoria dels pobles de Catalunya s’alimenten d’aqüífers no connectats a rius i als quals el desgel no afecta per a res).


[i] Autora:Maria Carme Llasat Botija, editat pel DARP. Any 1997
[ii] Dades subministrades pel portal Ruralcat i la agència Meteocat.