L'enciam (Lactuca Sativa) és una planta de la família de les Compostes, la qual comparteix grup amb productes tan coneguts com la Carxofa, el gira-sol i les Escaroles. És un dels reis de les nostres taules, present en molts plats però bàsicament coneguda per ser part fonamental de les amanides de casa nostra. A diferència del seu gran acompanyant, el tomàquet, el nostre modest però important vegetal és d'origen mediterrani i ha estat present a les nostres cuines des dels temps dels Egipcis. Des d'aquesta cultura va passar als Grecs i els Romans. En si l'enciam té el seu nom científic per la seva característica llet ( el qual és bàsicament làtex) cosa que va provocar el seu nom llatí de "Lactuca" i la seva evolució al mot "lechuga" en castellà.
Durant l'edat mitjana va continuar-se estenent el seu cultiu per tot Europa i Sibèria. ELs tipus bàsics d'enciams es van fixar en unes dates tan allunyades en el temps com el Segle XV:
- Tipus Roma, és el més antic de tots i deriva de les varietats cultivades a l'antiga Roma. Característiques per tenir fulles allargades i nervis normalment pronunciats. Exemples de varietats actuals: Llarg de Serinyà, Prat,...
- Tipus Cabdell, es tracnta d'enciams baixos i més petits que els altres tipus de Enciams. Solen tenir forma arrodonida i fulles apretades. Exemples: Maimó, Carxofet, cogollo,...
- De fulla solta, són enciams no gaire comuns en els nostres dies que solen emprar-se per collir fulles soltes mentre l'enciam continua el seu cicle de cultiu.
En l'actualitat aquesta classificació ha patit una distorsió degut a l'encreuament de l'enciam amb altres compostes produint varietats com "Iceberg". I poc a poc les varietats antigues van desapareixent de les nostres taules desplaçades per aquestes noves.
Hem de dir que l'enciam és una hortalissa que ens aporta quantitats importants de Vitamina A, Vitamina K i Potassi. Els enciams de fulles verdes aporten a més vitamina C.
