dimarts, 25 de març de 2014

La producció d'ous a l'aire lliure

Quan parlem de producció d'ous a l'aire lliure la gent pensa bàsicament en les gallines anomenades "Camperes" però aquesta definició àmplia pot incloure diverses tècniques molt diferents.  Però fem una mica d'història no? A Espanya la producció d'ous de gallina va ser durant molt de temps sinònim de grans granges de producció intensiva. Autèntiques fàbriques d'ous on mai s'hi ponia el sol. Des de l'any 1999 amb l'aparició de les  directiva 1999/74/CE de benestar en gallines ponedores la cosa va començar a canviar. A arrel d'aquesta normativa va aparèixer tot un marc legal que obria la porta a altres tipologies de producció.

Fou aleshores que s'imposà la classificació de les explotacions segons una numeració en 4 tipologies bàsiques:
                                                              0- Producció Ecològica.
                                                              1- Campera
                                                              2- A terra.
                                                              3- En gàbia.
Des del principi la producció de gallina Campera va consistir sobretot en granges intensives (molts cops granges de porcs adaptades) a les quals es practicaven obertures laterals per permetre l'accés a un pati unes hores al dia. Però poc a poc es van obrir pas altres produccions alternatives, la que tractarem avui és la producció de ou de gallina en corral mòbil. Aquesta tècnica de producció ve dels EEUU i França, als EEUU fa temps van decidir aprofitar les grans praderies habilitant remolcs de tractor amb un corral a sobre els quals s'obrien durant el dia per facilitar l'accés a la pastura. A França, país amb unes característiques bastant més semblants a les nostres, van habilitar petites construccions de fusta fàcilment transportables a les zones de bosc per aprofitar el sotabosc. 
En contra del que hom pot creure les gallines són una espècie amb una alta capacitat de pastura i aprofitament de les plantes del medi. A part de les consideracions de benestar animal i la millora del medi per la neteja del sotabosc, s'ha de considerar l'estalvi de pinso que es pot donar. Es tracta de aprofitar les característiques naturals de la espècie per a produir en les condicions més naturals possibles. Això comporta un estalvi de energia, ja que no cal calefacció ni ventilació forçada; una rebaixa en el consum de pinso fomentant les aptituds naturals de l'animal per aprofitar els aliments del medi; un estalvi en construccions ja que les necessitats de les instal·lacions són relativament simples.
Alguns us preguntareu, però la gallina no pateix? La resposta és clarament NO, la gallina és un animal adaptat a les condicions mediterrànies i suporta molt bé el fred (la calor no tant). A més és un animal que necessita remenar el terra i picotejar a la recerca de cucs, afavorir que puguin fer-ho a l'aire lliure evita els problemes de picatge i canibalisme que es dona a les granges intensives. 
Però quins inconvenients té? L'inconvenient més clar és una producció d'ous menor que en granges intensives i l'obligació d'emprar races de gallina rústiques, les quals tenen una difusió al mercat molt gran. Es a dir, que costa de trobar-les.  Així mateix, la cabana d'animals (el nº d'animals que pots tenir) és limitat per les instal·lacions generalment més petites i les necessitats d'espai de les gallines. També cal considerar que cada quatre mesos (aproximadament) cal canviar el corral d'ubicació per no sotmetre l'entorn a un sobrepasturatge.

Com tot té els seus pros i els seus contres, cal que recordem que volem afavorir: una alta producció d'ous o una producció més petita amb una més alta qualitat gastronòmica i ambiental. En un proper article tractarem els requeriments que té una explotació per a la seva instal·lació i registre com a explotació ramadera (entre altres coses has d'acreditar el seguiment d'un programa de control de salmonel·la i que fas uns controls periòdics de la presència de la malaltia).